Carles Porta aviva el foc de Tor, la muntanya maleïda dels Pirineus amb una sèrie documental on explica de la llegenda negra intentant desxifrar una qüestió: qui va matar Sansa?
 |
| ‘Tor’ consta de vuit capítols. Foto: 3Cat |
Explica la veu popular que el déu Thor va clavar la seva destral a la muntanya de Tor i al voltant s’hi va formar un castell. A prop de l’entrada d’aquest petit poble del Pirineu lleidatà hi ha un rètol que hi resa “Catalunya té 1000 anys. Tor ja hi era”. Les llegendes i històries que acompanyen aquest poble salvatge són inenarrables... ho són? Doncs vet aquí que un periodista de Vilasana (Lleida), l’estimat Carles Porta (1963), ha dedicat mitja vida a endreçar i explicar la història dels darrers anys de Tor. De fet, fa pocs mesos vam parlar del seu llibre, Tor, tretze cases i tres morts, que va escriure el 2005 i que La Campana va reeditar amb ampliacions el passat any.
Durant vuit capítols, en una docusèrie produïda per 3Cat amb la col·laboració de Goroka, Ikiru Films i True Crime Factory, Porta intenta desxifrar qui va matar Sansa, l’home qui va ser declarat únic amo de la muntanya de Tor el febrer de 1995 i cinc mesos després va aparèixer mort en terribles circumstàncies a casa seva. Els adverteixo que no sabrem qui és l’assassí (o assassins), però si no volen llegir cap spoiler, és millor que, ara per ara, es quedin aquí.
 |
| El poble de Tor. Foto: 3Cat |
Tor «atrapa gairebé 3 milions d’espectadors a TV3 i més de 3 milions de reproduccions a la plataforma 3Cat, cosa que es pot traduir en un 19,2% de quota mitjana», expliquen des de la Corporació catalana. La darrera entrega que es va emetre aquest passat dilluns 17 i que repassa els sospitosos per a què l’espectador decideixi si cap d’ells acumula prou proves com per acusar-lo d’haver matat Sansa, «va enganxar fins a 642.000 espectadors d’audiència acumulada, amb una quota de pantalla del 23,1% i, a més, va ser el programa més vist del dia a Catalunya», asseguren.
Per a nosaltres han estat vuit setmanes d’expectació davant la pantalla. Per al periodista Carles Porta ja van 27 anysatrapat en aquesta història. «Tú y yo nos conocimos aquí y moriremos aquí», li diu el Lázaro Moreno, mosso del Palanca, al Carles al final del capítol 7. No sabem si fins aquest punt, però el que està clar és que el lleidatà està lligat per sempre en aquest petit punt del Pirineu. «Mira, el de Tor!», explica que ara li diuen pel carrer quan el reconeixen per la seva feina.
«Un Western lleidatà», defineix Carles Porta. Personalment m’evoca a una de les frases que va sorgir del mític programa de TV3, que justament aquest mes celebra els seus 20 anys, Alguna Pregunta Més? (APM), on un home es queixava de la inseguretat del seu barri tot cridant: «¡esto es el Bronx!». Un argument que reforça un dels hippies de Tor, Alex Aguilera, que hi podria estar d’acord: «He anat a Rússia a fer tractes amb gent perillosa, he anat a Àfrica a buscar pedres, a Brasil, Ghana, Camerun... però no et pots trobar res pitjor i més dur al món que Tor», assegurava per sentenciar que dècades més tard, ell és «el resultat d’un passat que m’ha fet molt més dur».
Després del darrer capítol, Tor, foc encès, emès el dilluns, TV3 va oferir una entrevista d’Albert Om amb Carles Porta, qui confessava que «Tor és un forat negre que t’atrapa». Però com s’ho fa Porta per aconseguir que tota Catalunya s’endinsi en la seva obsessió?
 |
| Un instant de l’entrevista amb Albert Om. Foto: 3Cat |
Deia davant Om que «una de les claus és una feina ben feta, la documentació acurada, un relat ben filat i comprensible», a més de «saber escoltar, tenir un gran respecte pel poble i comptar amb un bon equip», dels qui es va desfer en elogis. La docusèrie és un producte magníficament elaborat, que compta fins i tot amb un espectacular diorama per ajudar a posar-nos en situació, amb una investigació intensa i ben treballada per narrar-la de forma honesta i, el més important, sempre pensant en el públic. Porta té un sisè sentit en trobar històries... i un setè en saber explicar-les.
Recorden la famosa entradeta que Uderzo i Goscinny van crear per obrir els còmics d’Astèrix i Obèlix? «Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans... Tota? No! Un llogaret del nord habitat per gals indomables rebutja una vegada i una altra ferotgement l’invasor». Hi ha millor símil d’aquell petit poble amb personatges autèntics i pintorescos, que no es deixen perdre la seva personalitat davant ningú, fortament lligats al seu territori al que defensen feréstegament, que Tor?
Un racó petit de la fisonomia catalana que ara tothom vol visitar. Molts mitjans i també l’exdirector del Diari, Josep Ramon Correal, es fan ressò del creixent tanatoturisme, basat en visitar espais on han tingut lloc crims. El pazo gallec on va poder morir Asunta, l’habitació d’hotel on, presumptament, Daniel Sancho va matar Edwin Arrieta, la zona del terrible assassinat del crim d’Alcàser, el pi on van trobar la noia de Portbou... Per descomptat, també Tor, on les darreres setmanes hi ha hagut denúncies i alguns propietaris de les cases demanen regular l’accés. Tan de bo aquesta bogeria de turisme dolorós passi en un temps i Tor pugui tornar a la seva essència, «un espai dels Pirineus del segle XVIII».
Diu un dels hippies, l’Alex Aguilera, que “si no eres autèntic, el propi Tor et tirava fora”. Potser ningú no s’esperava el moment del Porta al bateig del fill del Lázaro i la Pili. O el gest carinyós que li fa quan es saluden gairebé trenta anys després al mateix lloc on el va amenaçar la primera vegada que Porta va arribar a Tor. Segurament ningú pensava escoltar “El Palanca siempre mencionaba al Carles Porta. Es que a ti te apreciaba... vaya, te quería”. Amb una sincera tornada de Porta “y yo a él”.
O potser sí, perquè els personatges de Tor, tan peculiars que, com diu Porta, no et sortirien si els haguessis d’inventar, acaben fent-se un espai als nostres cors. I perquè tant ells com la muntanya van percebre l’interès autèntic, l’estima per l’espai, el respecte i la honestedat de Carles Porta.
 |
| El diorama creat per la sèrie. Foto: 3Cat |
Abans d’acomiadar-nos, tornem a l’origen de tot: qui creuen que va matar Sansa? Va ser el Mikel Aguilera, el mosso de Montané, de qui primer van sospitar i qui confirma que ha matat a gent, quan Sansa el va fer fora de casa? Van ser els hippies, a qui Sansa prometia les mateixes terres i no les hi donava mai? Van ser el Mont i la Marli, acusats i absolts, pel deute del milió de pessetes que tenia el Pepe amb ells? Va ser la seva pròpia família, que n’estava farta d’ell? Va ser cap contrabandista, com Coiè, amb qui va voler jugar o un buscador de tresors a qui va pretendre enganyar? Va ser un sicari de Mallorca... o el propi Ruben Castañer i els anglesos perquè Sansa no complia els pactes?
Va ser el Palanca, el seu enemic de tota la vida, qui a més cridava «l’he mort jo!!» el dia que van trobar el cos? El seu darrer advocat assegura a la docusèrie que Palanca sí sabia qui eren els assassins... i tanmateix també el creador d’aquesta història, que el passat dilluns 17 tancava el projecte amb una trucada misteriosa... tindrem segona part?
Porta acomiada cada capítol amb una idea. «Tots els focs, quan comencen, són petits»: Tor és aquell foc petit que amb els egos, el ball de personatges salvatges, les ànsies de poder, els diners, els odis i les enveges, els interessos dels «forasters» com sempre assenyalava Palanca, els problemes mal solventats, i també l’estima pel passat i pel poble, es converteix en un foc desmesurablement incontrolable.
